El Clic Mestre

El teu mestre per aprendre les operacions bàsiques.

L’any 1995, quan es va presentar el Windows 95, em vaig aventurar a la programació, perquè no hi ha res tan bonic que l'ordinador faci el que tu vulguis.

Primer amb el Dbase, després amb el Quikbase i finalment amb el Visual Basic. Vaig jugar fent petits programes i després vaig elaborar el Clicmestre.

El Clicmestre és un programa que tal com diu el nom, en fer clic amb l'ordinador saps al moment si ho has fet bé i és per això que el clic és el teu mestre. Un programa és per les operacions bàsiques (sumar, restar, multiplicar i dividir).

El mecanisme és clicar damunt les caselles. Quan col·loques el número a la casella automàticament apareix la següent. Quan corregeixes l'operació ho fas en totes les caselles.

En l'apartat pràctic ho pots fer tantes vegades com vulguis fins que ho tinguis tot bé. En l'apartat avaluació només ho pots corregir una vegada i posteriorment has d’escollir nova operació.

Hi ha un clic mestre amb operacions senzilles i un altre amb les mateixes operacions però molt més complexes.

Vaig tardar més d’un any per configurar-lo, però la meva il·lusió seria que aquest programa fos útil per algú de la mateixa manera que ho va ser pel meu fill.

Comptar sardanes

Curiosament vaig aprendre de ballar sardanes de gran. Un dels dies que la meva dona anava a aprendre a Franciac i em va dir (avui ensenyaran a comptar i repartir), aleshores vaig dir (jo també vinc). Comptar és qüestió de tenir oïda musical, i repartir és una simple matemàtica. Hi ha moltes tècniques de repartiment, però totes acaben amb el mateix resultat. A mi em varen ensenyar el repartiment de 10 punts abans i mentrestant les sardanes són imparells (cap problema) però si la sardana és parell després havies de memoritzar un altre repartiment i es feia una mica feixuc. Amb el temps he trobat la manera de conjuntar les dues i d’aquesta manera només tinc 2 tipus de sardana.

Història del calendari perpetu

L’any 46 abans de crist s’imposa el calendari julià (de Juli Cèsar) i l'octubre del 1582 es va substituir pel gregorià (papa Gregori XIII) ajustant 10 dies, ja que anaven massa avançats.

Creien que un any solar durava 365,25 dies i en la realitat dura 365,242189. Des de les hores per ajustar al màxim possible es fa de la següent manera. Cada quatre anys n'hi haurà un de traspàs, però no seran de traspàs els centenaris, menys els que són múltiples de 400. És per això que l'any 1600 i 2000 són de traspàs. Però no ho són el 1700, 1800, 1900 i 2100.